psique
María Jesús Soriano Soriano
Psicòloga clínica - Psicoterapeuta
castellano | català
  • Mª Jesús Soriano Soriano
  • Psicòloga clínica Col. núm. 778
  • Sant Antoni Mª Claret, 39
  • 2/1 esc A - 08025 BARCELONA
  • Tel. 93.459.44.61
  • info@majeso.es
SALUT MENTAL. CONFLICTE. PSICOTERÀPIA.
L’Organització Mundial de la Salut va definir al 1948 la salut com a l’estat de complet benestar físic, mental i social, i no només l’absència d’afeccions o malalties. En l’actualitat, revisant aquesta definició, diferents autors han coincidit que els conceptes de salut i malaltia haurien de definir-se de forma separada.

F. Peter subratlla un model alternatiu que descriu la salut com a llibertat, fent èmfasi en la necessitat de potenciar la capacitat de decisió personal, l’empoderament dels individus, l’accés als recursos per tal d’obtenir unes vides més saludables, més que donar informació o medicacions per combatre els riscos que es podrien evitar si es modificassin hàbits de vida.

Per a Carmen Valls, trobar-se bé “és trobar-se amb un mateix o amb una mateixa, i la pràctica d’aquesta trobada és segurament més fàcil com més holístic sigui l’apropament cap al propi cos, ple de potencials de salut i envoltat de riscos per enfrontar.

Tot això ens faria valorar la salut integral de les persones com al reconeixement que no només és el cos que emmalalteix o està sa, sinó que en la salut intervenen les tres esferes: biològica, social i psíquica.

Sara Velasco descriu el model biopsicosocial com a aquell “que permet atendre els factors biològics (els que procedeixen del sexe), els socials (els deguts a models i rols de gènere) i els factors subjectius o d’experiència viscuda (les actituds i comportaments individuals relacionats amb la identitat femenina i masculina), tots ells associats al procés d’emmalaltir.”

Algunes de les condicions que planteja Sara Velasco del model biopsicosocial:

  • Atenció centrada en el o la pacient. La relació assistencial centrada en el/la pacient és de subjecte a subjecte. El centre de gravetat recau sobre la capacitat del professional sobre la seva capacitat d’escolta d’aspectes biopsicosocials i la seva capacitat per crear les condicions de trobada on la persona pugui expressar les seves experiències que són la font d’informació, ja que és el subjecte qui té el saber sobre el que li succeeix.”
  • Escolta biopsicosocial. Escoltar la persona per saber què li passa i com ho experimenta. Els processos que li ocorren al subjecte només es poden conèixer escoltant-los.”
  • Inclusió dels determinants de gènere. Els models de gènere són representacions socials que proposen els ideals sobre com arribar a ser un home o una dona en una societat determinada. Aquests ideals són interioritzats per les persones. La suma dels models socials i ideals subjectius de gènere intervé modelant les actituds i les formes de ciure que, en conseqüència, influeixen també en les formes d’emmalaltir, consultar i morir.”

Velasco Arias, Sara. Sexos, género y salud. Teorías y métodos para la práctica clínica y programas de salud. Edit. Minerva ediciones S.L. 2009.

Velasco Arias, Sara. Atención biopsicosocial al malestar de las mujeres. Intervención en atención primaria de salud. Edit. Instituto de la mujer.Ministerio General de política de igualdad - 2006 

Pichón-Rivière relaciona la salut mental amb la capacitat d’un subjecte d’aprehendre la realitat des d’una perspectiva integradora, en successives temptatives de totalització, amb capacitat per transformar-la alhora que es modifica ell o ella mateixa. Segons aquest autor, el subjecte és sa en la mesura que manté un interjoc dialèctic en el medi i no una relació passiva, rígida i estereotipada. La salut mental consisteix , segons aquesta perspectiva, en un aprenentatge de la realitat a través de l’enfrontament, maneig i solució integradora dels conflictes.

Per a aquest mateix autor, el conflicte es consubstancial amb la vida. Allò ideal no és l’absència de conflictes perquè constitueixen la contradicció en la unitat de la conducta i, per tant, el seu ferment dialèctic de canvi i transformació. El que importa és el destí dels conflictes i la possibilitat de resoldre’ls. Una tècnica per resoldre aquests conflictes és la psicoteràpia que descriu com a un procés d’aprenentatge, des d’on es crea una dimensió subjectiva en la qual el/la pacient es troba amb un personatge amb qui ha d’enfrontar-se i amb qui ha d’aprehendre a connectar-se i dialogar.

QUÈ ÉS LA PSICOTERÀPIA?

És un tractament piscològic que es desenvolupa entre un/a professional especialista i una persona que precisa d’ajuda a causa dels seus conflictes i dificultats emocionals. La psicoteràpia es porta a terme d’acord amb una metodologia sistematitzada i basada en determinats fonaments teòrics. La seva finalitat consisteix en eliminar o reduir el sofriment i els trastorns del comportament derivats d’aquestes alteracions, a través de la relació interpersonal entre el/la terapeuta i el/la pacient.

És una tècnica apropiada per a subjectes que voluntàriament desitgen millorar el seu estat psíquic i el seu funcionament mental, ja sigui per alliberar-se de símptomes i molèsties com:

  • Ansietat i trastorns associats 
  • Atacs d’angústia (taquicàrdia, opressió toràcica, tremolor, ansietat generalitzada)
  • Estrés, pors i fòbies (claustrofòbia, agorafòbia)
  • Obsessions i compulsions (pensaments i/o actes repetitius)
  • Trastorns psicosomàtics (vertígens, cefalees, enuresis)
  • Depressions i trastorns associats amb l’estat d’ànim (depressió, dificultats de pèrdua -dol, mort d’estimats, familiars- i dificultats de separació -parella, canvis de feina, país-
  • Problemes de personalitat i/o relació (baixa autoestima, baixa tolerància a la frustració, dependències, falta d’habilitats socials, hostilitat, suspicàcia, dificultat en la gestió de l’agressivitat, inestabilitat emocional, inhibicions, insatisfacció general)
  • Trastorns de l’alimentació (anorèxia, bulímia i obessitat) Dificultats de comunicació (aïllament, incomunicació)
  • Dificultats en els estudis (apatia, desorientació, dificultats en la tria)
  • Dificultats d’identitat i sexualitat (crisi d’identitat, desorientació en relació al sexe)
  • Problemes sexuals
  • Problemes de parella i/o familiars (violència en la relació, enfrontament de separació, gelosia i/o infidelitats, dificultats de comunicació, dificultats de relació entre germans, pares-fills/es)

També serà d'utilitat per aconseguir un aprofitament més gran de les seves aptituds i possibilitats, d'acord amb les circumstàncies en què es troben. Però, tot això, sempre i quan aquest desig parteixi de la premissa que són els seus propis conflictes els que causen les molèsties i els patiments que els oprimeixen i que, a la vegada, impedeixen el desenvolupament adient de la seva personalitat i el progrés de les seves capacitats.

Mª Jesús Soriano Soriano
Tel. 93.459.44.61